En Luis Felipe i la Malinalli són de Michoacán, un estat de Mèxic situat a l'oest del país, en plena costa del Pacífic. Aquests dos periodistes, que havien coincidit a la universitat de Morelia, capital de la regió, van arribar a Barcelona per ampliar els seus estudis. Al cap de poc, tots dos formaven part de la colla castellera de la ciutat, un món, el dels castells, que atreu molta gent d'altres cultures. Als castellers de Barcelona, per exemple, més del 20% del seus membres són d'origen estranger. Curiós va ser el sopar que la Mali i en Luis Felipe van fer a casa, on la major part dels convidats eren mexicans i castellers! Tot el menú va voler ser un cant a Michoacán: sopa tarasca de fesols, corundas embolcallades en fulla de plàtan i capirotada, unes postres de pa amb fruita seca i formatge fresc.
El capítol és també una oportunitat per descobrir un dels jardins de Barcelona amb més cactus i plantes crasses d'Europa i, a més, l'ús culinari que es fa a Mèxic de moltes d'aquestes espècies.
El territori de Michoacán duplica el de Catalunya. El seu nom, que vol dir "lloc de pescadors", ens parla del Mèxic prehispànic i del caràcter indígena de la regió. En concret, de la cultura p'urhépecha, encara ben viva i amb més de 150.000 parlants. Aquest poble ocupava, ja abans del segle XV, el mateix territori. Es tractava d'una potència militar enfrontada a l'expansionisme d'una altra gran cultura, l'asteca, que mai els va poder conquerir.