Més enllà del que digui al seu passaport, la Lafken es considera maputxe i prou. Pertany a un poble que no ha renunciat a la seva identitat, ni tan sols en els moments més durs de la seva colonització, fa quatre segles. La Lafken exerceix d'ambaixadora de la seva gent allà on va i ara, des de Girona, continua preservant i donant a conèixer el llegat del seu poble. A poc a poc, molts xilens que viuen en aquelles terres han passat de la indiferència total al respecte cap a la cultura maputxe, fascinats per la seva connexió amb la natura. Els maputxes no contemplen l'home en una posició de domini sobre la resta, sinó com un element més que ha de conviure en harmonia amb animals, arbres, pedres, rius..., i aquest és un respecte que fan extensiu als aliments, ja sigui el blat que van heretar dels espanyols i amb el qual fan el pa ("katutos", "mültrun"...) o bé els "kollof" que recullen a les platges del Pacífic. Amb aquestes algues tan nutritives preparen una versió del "charquicán", guisat emblemàtic de la seva cultura. La Lafken, a més, fa una mena de coques, "iguiñ kofke", que s'acompanyen de "pebre", un trinxat d'hortalisses, com la ceba, el tomàquet i l'all, condimentats amb coriandre fresc, oli, suc de llimona i "merkén", bitxo fumat i triturat.